Paula Fraile

https://www.rtve.es/play/videos/desatados/episodio-193-paula-fraile/6118882/

Paula Fraile és una artista manxega que es reflecteix en totes les seves pintures. S’autoconsidera paisatgista, per la seva relació amb el paisatge, explica que no pot parlar d’abstracció o figuració.

La metodologia que segueix l’artista a l’inici del projecte és el collage. Combina fotografies mitjançant el collage per a fer diferents combinacions i composicions, i a partir d’aquí tria les més interessants i es posa a pintar tenint com a guia aquest collage. Des d’aquest punt, la mateixa artista diu que se li apareix un nou camí i comença a pintar.

Aquesta pintura pot ser diversa. Pot acabar en exposicions o en edificis gegants. No hi ha límits per a les seves pintures. El seu art és expansiu i està en constant moviment. És improvisació, és a dir, el seu camí pateix bifurcacions. En aquest cas, aquest canvis i modificacions del camí es produeixen en funció dels seus sentiments i en la seva persona: “Todo de mi se refleja en la pintura, se mueve conmigo, es mi reflejo“.

A l’inici, quan realitza la tècnica del collage, sí que hi participa l’atzar i l’assaig i l’error. Més endavant quan fa la tria definitiva per començar a pintar és més metòdica tot i que es deixa dur per les seves emocions i sentiments, seguir-les també ho consideraria seguir una pauta en les seves creacions.

És disciplinada en la seva feina, però sempre deixa espai per als canvis, perquè aquests canvis formen part de la seva vida. Es trobaria a cavall de l’atzar, influenciada pel món exterior, i el seguiment d’un patró establert.

Robin Rhodes

https://art21.org/watch/art-in-the-twenty-first-century/s9/robin-rhode-in-johannesburg-segment/

Robin Rhodes és un artista Sud-àfrica que realitza dibuixos, fotografies (stop motion) i escultures. Està molt compromès amb la cultura urbana, la desigualtat socioeconòmica. Tracta aquests temes a través de l’humor i la sàtira.

“El arte tiene que hablar y comunicar la cultura, que es un reflejo de un tiempo y un espacio en la historia. El arte actúa como una voz para las preocupaciones, opiniones y creencias de nuestro tiempo“.

Llegeix i es documenta sobre d’altres artistes. Experimenta al seu taller per a posteriorment preparar la seva pintura/performance. Molts dels seus projectes es basen a dibuixar en una paret i interaccionar amb aquests dibuixos. Ho enregistra mitjançant l’stop motion.

Podem veure com és molt ordenat i estricte quan està duent a terme un projecte. Té planificat tot el muntatge a la perfecció.

La posada en escena del seu projecte segueix un camí lineal. Es troba en projectes, com per exemple, el de Johannesburg on no hi ha lloc per a les bifurcacions. No hi ha espai per a l’assaig i l’error i l’atzar. Ho porta tot pensat i decidit. És una performance perfectament guiada.

En canvi, quan està al seu taller, experimentant i creant, aquí podem descobrir que el seu camí sí que té bifurcacions. I aquí, sí que apareix l’assaig i l’error, i l’atzar. Són totes aquestes proves i experiments el que el duran a trobar la llavor del seu projecte.

En les seves obres realitza interaccions físiques amb el dibuix. Per a ell, el dibuix és la base artística de les seves experiències en diferents contextos.

Un dels seus objectius és crear estratègies visuals bàsiques per a posar en el punt de mira diferents situacions de vulnerabilitat

Maru Quiñonero

https://www.rtve.es/play/videos/desatados/desatados-maru-quinonero/6483188/

Maru Quiñonero és una artista murciana que treballa amb paper i llapis. Té una alteració anomenada sinestèsia, és a dir, veu colors quan escolta certes paraules. I aquest fet, li fa tenir una relació molt especial amb els colors.

És una artista molt metòdica. Sempre utilitza paper i llapis, de fet, les seves obres són fetes amb aquests materials. Els seus projectes passen per diferents fases. Parteixen de la pràctica i la repetició a partir de la calma i la tranquil·litat. Continuen amb la realització del dibuix, però durant aquest camí l’artista fa un treball paral·lel d’escriptura molt personal.

L’artista relata els diferents processos que està experimentant: “Porque no todo se puede explicar con la pintura y el gesto“. Escriure l’ajuda a ordenar idees i emocions. Però aquests escrits segueixen un camí paral·lel al dibuix, ja que parlen de color, de composició, de les parts més tècniques, recull fins i tot les seves emocions en els diferents processos del projecte.

Realitza un treball de documentació que l’acompanya durant tot el procés, i que posteriorment li serveix de guia. Alhora que dibuixa, recull paraules i idees soltes i els hi dona un sentit conjunt el forma de text.

En la meva opinió, el seu passat en el món del màrqueting fa que sigui una artista molt disciplinada i que deixa poques coses a l’atzar, no deixa gaire espai a la improvisació. Acostuma a seguir un camí bastant lineal, ho podem veure en la majoria de les seves obres.

La seva relació amb el color és molt emocional, i això és el que vol transmetre amb els seus dibuixos abstractes, junt amb la tranquil·litat i la serenitat.

Núria Güell

És una artista visual catalana. Els seus projectes artistics són de carácter polític i socials. La seva pràctica artística és amb ella mateixa i la seva vida com a mitjà artístic. Amb un nivell de compromís màxim. Treballa amb la realitat no amb la representació.

Alguns la consideren, artista investigadora. Els seus projectes reivindicatius la fan investigar i endinsar-se en diferents mons que la porten a viure moltes situacions.

La seva metodologia comença amb el plantejament del projecte, d’una idea molt concreta. El projecte, la llavor, parteix de situacions, idees, conflictes o contextos que la preocupen a nivell personal, sobretot a nivell social i polític. Aquest fet provoca que s’avoqui al màxim en tots els seus projectes artístics.

Posteriorment, quan la llavor està clara, duu a terme una investigació exhaustiva de tot el que envolta el seu projecte. Una part del procés de recerca consisteix en treballar amb altres persones que formen part del projecte d’una forma o una altra. Treballar amb altres éssers implica risc i responsabilitat que assumeix des de l’inici fins al final.

El contacte amb més gent implicada, provoca que el projecte vagi canviant, es deformi i s’hagi d’anar adaptant a les modificacions que es van produint. Això vol dir que el seu camí té moltes bifurcacions. Segueix diferents camins i en totes direccions.

La seva feina no es basa en l’assaig i l’error, però s’hi pot trobar involuntariament. Al no tenir el 100% del control de totes les situacions i moments que envolten el projecte és fàcil que apareguin dinàmiques de modificació en funció dels resultats, els entrebancs, etc.