PAC4.1_Mirall
Estem envoltats de vida i a mi m’agrada reduir el que veig en línies i formes geomètriques. Observar allò que tinc davant des d’una altra perspectiva per arribar a veure el que tinc davant d’una altra forma.
En aquest projecte vull fer una sèrie d’animals geometritzats. Estudiar-los des de les seves formes geomètriques, simplificar-los i donar vida des d’una altra forma, amb diferents materials. Pot un material donar més o menys vida a l’objecte representat?
En aquests esbossos he treballat amb digital, pintura acrílica, fusta, i alumini. Però no em poso límits a l’hora d’usar materials per a fer les diferents representacions. El meu objectiu és trobar la millor forma de transmetre quelcom de cada animal. Puc representar els animals de diferents formes?
La meva idea final és realitzar una exposició amb la representació de cada animal. Representar un viatge de simplificació per veure les múltiples possibilitats de representació geometritzada amb diferents materials. Quina força atorga cada material a l’animal que està representant?
Veurem com des d’un mateix patró de representació, els materials que utilitzem poden influir en la forma de veure més enllà de la figura representada.
DIGITAL
ACRÍLIC SOBRE PAPER
FUSTA
ALUMINI
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Benvolguda Isabel Costa Ferrando m’identifico molt amb el teu treball des del primer lliurament fins al tercer, perquè jo també pretenc exercir l’art com a eina reivindicativa, semblant a com ho has fet tu. Veig que no sols et refereixes a Banksy (cosa que faig jo), si no t’identifiques amb altres artistes i des de d’altres disciplines. Veig que tu vas més enllà en el sentit que fas ús de context no sols social (cosa que feia jo), sinó cultural, polític i lingüístic. Opino que això et proporciona més força a l’hora de justificar aquesta intencionalitat a tall de reivindicació.
Trobo que la teva constel·lació molt equilibrada a escala concèntrica afegint l’esperit. Ho descobreixo d’allò més ben enfocat quan introdueixes les interaccions que sorgeixen com a lluita, evolució, idea, canvi, etc. Des d’aquesta perspectiva pretens que les bifurcacions sols puguin aparèixer en el primer estadi. Jo em declino cap a més nivells diferents. Però m’imagino que això és més personal. S’estableix una relació entre els esbossos i tu. Esbossos que deixes fluir que contribuiran a les teves representacions deixant lloc a l’atzar.
Sense límits, sense normes ni guies. D’acord amb allò que presentes a la PAC 4.1, m’imagino que partim del concepte principal de les figures animals geomètriques. La llavor principal va en relació amb la percepció, de la força que atorgues a cada material a l’animal que està representat. Em fa la impressió que el context és molt interessat perquè es basa en el coneixement d’una cosa per mitjà de les impressions que comuniquen als sentits. Aquí pots aplicar les imatges en percepció gestalt que poden ajudar al teu projecte i et poden donar molt de si. Em fas pensar en la percepció com a tendència a l’ordre mental. Gestalt, afirma que: “la percepció determina l’entrada d’informació i, en segon lloc, garanteix que la informació retornada a l’ambient permet la formació d’abstraccions.” No sé si vaig errat, però aquesta és la sensació de joc que em transmeten les teves figures geomètriques. És possible que més que no pas la percepció vulguis donar més èmfasi al valor de materials diferents que fas servir per a cada animal. Quan afirmes que des d’un mateix patró de representació els materials poden influir en la forma de veure més enllà de la figura representada ho veig amb la imatge d’animal feta amb ferro que aporta una sensació curiosa de rigidesa, no és la mateixa que una de paper feta d’un color càlid. En tot cas és interessant aquest joc en la representació d’aquests éssers animals, sigui des de la percepció o la sensació que transmeten segons el material pel que fa a la seva forma i textura visual.
Hola, Isabel.
Per començar felicitar-te pel teu projecte. Es pot apreciar un munt d’hores dedicades a la investigació, l’experimentació i finalment a la realització i materialització per obtenir els resultats que estàs obtenint.
Trobo molt interessant el joc que vols fer a través de la pregunta; “Pot un material donar més o menys vida a l’objecte representat?”. A través d’aquesta ens mostres com cada animal i cada material amb la seva simbologia poden crear vincles nous per, d’aquesta manera, crear simbologies noves amb significats diferents dels estipulats fins el dia d’avui.
Felicitar-te per la teva destresa i la teva forma de ser curosa, m’ha impactat molt l’elefant de fusta, les textures d’aquesta, les profunditats aconseguides i els acabats, com la trompa. Tots ells els trobo magnífics, no deixes cap detall obert.
Es veu com impliques i introdueixes els teus referents en el teu projecte, sobretot la Maru Quiñonero. La veig molt present en el moment en què presentes els esbossos d’extracció dels elefants, però alhora els hi dones un caire fresc i diferent quan t’adones que els hi falta alguna cosa i lligues aquestes a través del color i altres extraccions fotogràfiques que fan de nexe entre unes i les altres. Estic meravellada en veure aquest procés de creació i modificació. Gràcies per compartir-lo.
Tanmateix, la manera que tens en treballar el color la trobo molt encertada. És cert, i tal com ho cultiva Maru Quiñonero, a través de la seva sinestèsia, el color pot transmetre emocions. L’elefant que has fet d’acrílic sobre paper amb tonalitats fredes, em transmet unes sensacions completament diferents amb l’elefant que has construït a través de la fusta. Felicitar-te, perquè un dels teus objectius que plantejaves al principi a través de la pregunta de si “un material podria donar més o menys vida a un animal representat?”, crec que més que vida, ens fas adonar que poden representar i transportar-nos a moments diferents i a emocions diferents.
És bonic com es pot veure que en les teves creacions una cosa dur a la següent, d’una manera molt orgànica i natural, donant-li un aire molt característic i fresc al mateix temps al teu projecte.
Si em permets, tot això m’ha fet pensar en què podries experimentar amb matèria que es transforma al llarg de l’exposició, com per exemple flors o altra matèria orgànica. El fet que es modifiqui segons les condicions a les quals es troba exposada pot donar un punt reivindicatiu i reflexiu. Alhora també pot ser interessant per la importància que l’hi dones a no posar-te límits, cosa que m’agradaria felicitar-te, ja que és de ser valenta.
Moltes gràcies per compartir en el procés en què estàs i amb ganes de continuar veient com evoluciona aquest projecte.
Hola Isabel, ha estat tot un plaer recórrer el camí que has fet fins ara, un camí ple de transformacions que reflecteix els pensaments, idees i decisions que has anat prenent i t’han portat al punt actual. I és que el teu projecte inicia amb l’art com a eina reivindicativa, sent aquesta la teva llavor. Un art que te present l’esperit per a aconseguir un canvi, una evolució.
La metodologia a partir de la qual proposes treballar que s’inspira i combina les formes de treballar de Maru Quiñonero i Lin Calle em sembla molt curiosa i enriquidora. Has triat dos artistes amb metodologies pràcticament oposades però que tenen en comú la seva sensibilitat i delicadesa:
Una flueix a partir d’un concepte i incorpora l’atzar en la seva obra i l’altra planifica tot al detall, amb una pràctica constant que la duu a dibuixos elaborats i cuidats. Crec que aquesta metodologia mixta es deixa entreveure en el teu projecte que, a pesar que comentaves que la imprevisibilitat et repel·leix per por a deixar part de control a l’atzar, presenta un diàleg entre el joc i els materials que tan sols podries haver aconseguit experimentant i acceptant l’atzar, l’assaig i l’error.
D’altra banda, també denota una recerca d’informació entorn els materials amb els quals treballes, metodologia que s’apropa més a la de Maru Quiñonero. Estic totalment d’acord en què la major eina, com exposaves en l’apartat de documentació, per a créixer i millorar és la pràctica, la perseverança i les inquietuds.
Com a proposta de millora, he trobat a faltar la interacció de materials entre ells sense cap tipus de norma o guia, per a crear animals compostos de dos o tres materials diversos, animals que combinessin diferents llenguatges, per a veure què és allò que expressen quan interaccionen aquests materials. Crec que això et permetria explorar i jugar, deixar més el control per a donar pas a que els materials parlin per si sols, perquè la importància de jugar, de treballar amb materials que puguis voltejar, arrugar, girar per tal de fer i desfer, ens permet avançar i crear.
Així com també he trobat a faltar el fet d’anar anotant els sentiments i allò que captes a mesura que vas fent la teva obra per tal d’incorporar-los. Em va cridar molt l’atenció quan ho vaig llegir i em sembla preciós. Els textos també són una bona eina per a formar equip amb les teves peces i, qualsevol pensament, idea, reflexió, sentiment, intenció, descobriment que hagis pogut extreure a priori, durant o a posteriori del projecte, penso que pot sumar. Tal i com t’he comentat per correu, crec que també podria ser útil investigar sobre autors o altres artistes que treballin o parlin de la materialitat i el seu poder expressiu, per tal d’incorporar textos o rescatar quelcom que et pugui resultar d’interès i t’ajudi en la teva obra.
Els materials tenen les seves pròpies característiques i particularitats i, per tant, els seus beneficis i limitacions a l’hora d’utilitzar-los i comunicar. Els materials parlen, tenen història i són un agent actiu amb un gran impacte i influència expressiva i emocional en l’espectador.
Per aquest motiu, després del llarg recorregut que has fet fins a la proposta que has presentat en la darrera pràctica, m’agradaria felicitar-te perquè, el teu projecte denota una gran sensibilitat i delicadesa. Com finalment, has acabat dirigint-te a una obra que es preocupa i s’ocupa de la percepció, de veure allò que tenim davant de diverses formes, des de diverses perspectives gràcies a diferents materials.
Crec que repetir un mateix patró de representació és una magnífica idea que permet demostrar més clara i nítidament la intenció i objectiu del teu projecte de la influència en la forma de veure i sentir més enllà de la figura representada a través del material.
Per això i com a suggeriment, jo et recomanaria enfocar-te en un únic animal (personalment, l’elefant és el que més em crida l’atenció, crec que és un animal poderós amb molta màgia i espiritualitat, però tria el que a tu t’agradi més i et motivi per a continuar treballant amb ell) Limitar el treball a un únic animal potser et permetria explorar amb més materials i descobrir coses noves d’ells.
Per cert, a mesura que anava escrivint el teu comentari, m’ha vingut al cap que potser podries treballar en alguna peça amb materials reciclats, aquests parlen de responsabilitat, de canvi, transformació, sostenibilitat, empatia amb la natura, consciència… I he recordat l’ inici del teu projecte, on parties d’un art reivindicatiu, de canvi, evolució i esperit. He pensat que tenia relació amb aquest art que esmentaves i t’ho deixo escrit per si et resulta d’utilitat!
De nou, enhorabona i ànims per a continuar treballant!
Hola a totes: seguint amb el debat, crec que el teu projecte va més enllà del sentit de la vista. Certes textures m’inciten a fer ús del sentit del tacte. En aquest sentit, em crida molt l’atenció la sinestèsia, amb el benentès que es refereix a l’atribució d’una sensació a un sentit que no li correspon. Trobo apassionant l’habilitat de percebre correspondències entre tons de colors que poden ser tons de sons i d’intensitats de sabors. De manera que coincideixo absolutament amb què: un material podria donar més o menys vida a un animal representat. A partir d’aquí és evident que a través dels sentits puguem submergir-nos a diferents experiències, emocions o situacions.
Per altra banda, em crida l’atenció la rellevància que té per tot artista la metodologia com a eina per arribar a un resultat partint d’uns objectius (generals/específics). A través d’aquest diàleg entre obra i artista veig possible la sinestèsia en major o menor mesura. Tenint en consideració a aquelles persones sinestèsiques que poden sentir un sabor dolç quan toquen una superfície suau o aquelles que associen colors a la música, números i lletres. Sense anar un exemple el tenim amb Kandinski, que barrejava o confonia els sentits (veia colors en escoltar música).
També trobo molt interessants dues frases a les quals et refereixes a l’apartat de planificació del camí del lliurament tercer:
“Fluir és una manera de transitar el seu camí.”
“Hi ha projectes que no es vol ser tan metòdic, i es prefereix posar èmfasi en el treball amb materials o en altres desenvolupaments de formes en les quals l’atzar intervé com una metodologia pròpia”.
Pel que fa a la metodologia artística, que ens poden ser molt favorables perquè no deixen de ser generadores d’idees en un procés inicial i que ens poden aportar idees preconcebudes per a nous projectes. I contrasten amb la meva metodologia que es decanta més aviat per la meva manera de concebre projectes més aviat viscerals. Salutacions cordials meves.
Hola Isabel,
El teu treball em sembla primer de tot divertit i juganer Jo com a il·lustradora em veig cada cop més lluitant en contra el realisme ja que parteixo d’una educació artística del dibuix molt realista. El fet de desdibuixar forma part del meu treball diari, el aprendre a desaprendre i com a partir d’aquest desdibuix s’aconsegueix l’expressió de les coses, com tu dius l’expressió d’aquests animals.
Pel que fa el joc, que a mi em mou molt i em lliga amb l’altre feina que m’acompanya el dia a dia, que és l’educació veig en el teu treball un gaudir de jugar. Un joc de descobrir, de manipular amb els materials i amb les formes.
M’ha vingut al cap de seguida l’il·lustrador Puño. És un gran artista i comunicador i ha fet conferències de les que m’he inspirat molt pels meus tallers. T’adjunto un link de la conferència que més em significa, segurament ja deus estar-ne al corrent.
https://www.youtube.com/watch?v=CCuVIUrjsss
Personalment els registres gràfics digitals son els que més m’han agradat però compartir-los amb els procés manual com a registre per aconseguir les formes ho trobo també molt interessant.
Un de les idees que em desperta el teu treball és parlar de la vida i la mort i com donar vida a una peça morta, estàtica. No sé si et pot servir per avançar!
Maria M Gambús