Publicat per 
Pràctica: Formalització del projecte …
Debat0el CAMINS. Descripció i proposta d’exposició
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Nom de l’autora: Isabel Costa Ferrando Títol: Cavall en fulla Tècnica i suport: Tallar i enganxar. Fulla Dimensions: 10.5x12x1cm Any: 2022 ____________________________________________________________________________________________…
Nom de l’autora: Isabel Costa Ferrando Títol: Cavall en fulla Tècnica i suport: Tallar i enganxar. Fulla Dimensions: 10.5x12x1cm…
Nom de l’autora: Isabel Costa Ferrando
Títol: Cavall en fulla
Tècnica i suport: Tallar i enganxar. Fulla
Dimensions: 10.5x12x1cm
Any: 2022
____________________________________________________________________________________________
Nom de l’autora: Isabel Costa Ferrando
Títol: Cavall en feltre
Tècnica i suport: Costura. Feltre
Dimensions: 14x12x1cm
Any: 2022
____________________________________________________________________________________________
Nom de l’autora: Isabel Costa Ferrando
Títol: Cavall en paper
Tècnica i suport: Taller i enganxar. Paper
Dimensions: 11×10.5×0.2cm
Any: 2022
____________________________________________________________________________________________
Nom de l’autora: Isabel Costa Ferrando
Títol: Cavall en cartró
Tècnica i suport: Tallar i enganxar. Cartró
Dimensions: 12x10x0.5cm
Any: 2022
____________________________________________________________________________________________
Nom de l’autora: Isabel Costa Ferrando
Títol: Cavall en plàstic
Tècnica i suport: Tallar i enganxar. Plàstic
Dimensions: 12x10x0.5cm
Any: 2022
____________________________________________________________________________________________
Nom de l’autora: Isabel Costa Ferrando
Títol: Cavall en fusta
Tècnica i suport: Carpinteria. Fusta
Dimensions: 11×10.5×2.5cm
Any: 2022
____________________________________________________________________________________________
Nom de l’autora: Isabel Costa Ferrando
Títol: Cavall en alumini
Tècnica i suport: Fresar. Alumini
Dimensions: 11×10.5x3cm
Any: 2022
____________________________________________________________________________________________
EXPOSICIÓ
Realitzaria l’exposició a qualsevol sala que pugui complir uns requisits i característiques concretes. La localització ha de ser una sala molt espaiosa on si pogués accedir des de diferents punts. Un lloc molt ben il·luminat i amb les parets i terra blancs o de colors clars. On no trobéssim objectes o d’altres elements que ens podrien distreure.
La zona en què estaran els cavalls serà una sala on es podrà accedir des de quatre punts diferents. L’espectador podrà sortir i entrar de la sala per llocs diferents que li conferiran punts de vista cada cop diferents.
Cada cavall estarà dins d’unes vitrines individuals. És important que l’espectador pugui observar cada figura en els 360 graus. La col·locació dels cavalls a les vitrines serà aleatòria, no hi haurà un ordre preestablert. Les vitrines estaran separades en distàncies simètriques.
Quan els assistents hagin finalitzat el seu recorregut, els demanarem que escriguin com els ordenarien i quin valor han agafat de referència. Per exemple, de l’u al set he ordenat els cavalls en funció del que significa fortalesa per a mi.
Primer començaria amb una exposició de presentació que duraria dos mesos. Però després, m’agradaria que fos una exposició itinerant. Sempre tenint en compte que les sales o locals compleixin els requisits.
És una exposició amb un públic objectiu ampli. Des d’adults, joves i infants. Des de cada franja d’edat es poden extreure conclusions diferents. L’única diferenciació que faria entre franges d’edat, seria que a partir dels setze anys els facilitaria valors de referència.
A tall d’exemple, en un grup d’infants de vuit anys els diria que poden ordenar els cavalls de més a menys valuós, de més a menys fort, de més a menys bonic, etc. A partir d’aquestes respostes s’extrauran conclusions i es podrà generar un debat.
Debat0el Les mirades del cavall
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
– Nom de l’autor o autora: Maria Gambús – Títol: CAMINS – Data de realització: 1/06/2022 – Tècnica i suport: L’acció artística…
– Nom de l’autor o autora: Maria Gambús – Títol: CAMINS – Data de realització: 1/06/2022 – Tècnica i…
– Nom de l’autor o autora: Maria Gambús
– Títol: CAMINS
– Data de realització: 1/06/2022
– Tècnica i suport: L’acció artística es composa d’una part efímera en la que s’utilitza cinta de pintor, l’espai i el cos i una segona part de registre de la vivència sobre paper i cartró blanc
– Dimensions o durada: L’acció artística té una durada de 1’30h. El recull de l’acció en format vídeo és de 7’24 minuts.
CAMINS d’infanil (3-6 anys)
He realitzat l’acció artistica de diferents formes adabtant-la a totes les edats i formats de grup. També us comparteixo una adabtació que vaig fer per infatil de l’escola Xandri:
CAMINS a l’escola d’arts en família (2-3 anys)
Publicat per
Publicat per
Estem envoltats de vida i a mi m’agrada reduir el que veig en línies i formes geomètriques. Observar allò que tinc davant…
Estem envoltats de vida i a mi m’agrada reduir el que veig en línies i formes geomètriques. Observar allò…
Estem envoltats de vida i a mi m’agrada reduir el que veig en línies i formes geomètriques. Observar allò que tinc davant des d’una altra perspectiva per arribar a veure el que tinc davant d’una altra forma.
En aquest projecte vull fer una sèrie d’animals geometritzats. Estudiar-los des de les seves formes geomètriques, simplificar-los i donar vida des d’una altra forma, amb diferents materials. Pot un material donar més o menys vida a l’objecte representat?
En aquests esbossos he treballat amb digital, pintura acrílica, fusta, i alumini. Però no em poso límits a l’hora d’usar materials per a fer les diferents representacions. El meu objectiu és trobar la millor forma de transmetre quelcom de cada animal. Puc representar els animals de diferents formes?
La meva idea final és realitzar una exposició amb la representació de cada animal. Representar un viatge de simplificació per veure les múltiples possibilitats de representació geometritzada amb diferents materials. Quina força atorga cada material a l’animal que està representant?
Veurem com des d’un mateix patró de representació, els materials que utilitzem poden influir en la forma de veure més enllà de la figura representada.
DIGITAL
ACRÍLIC SOBRE PAPER
FUSTA
ALUMINI
Debat5el PAC4.1_Mirall
- Antonio Vila Suarez says:
Benvolguda Isabel Costa Ferrando m’identifico molt amb el teu treball des del primer lliurament fins al tercer, perquè jo també pretenc exercir l’art com a eina reivindicativa, semblant a com ho has fet tu. Veig que no sols et refereixes a Banksy (cosa que faig jo), si no t’identifiques amb altres artistes i des de d’altres disciplines. Veig que tu vas més enllà en el sentit que fas ús de context no sols social (cosa que feia jo), sinó cultural, polític i lingüístic. Opino que això et proporciona més força a l’hora de justificar aquesta intencionalitat a tall de reivindicació.
Trobo que la teva constel·lació molt equilibrada a escala concèntrica afegint l’esperit. Ho descobreixo d’allò més ben enfocat quan introdueixes les interaccions que sorgeixen com a lluita, evolució, idea, canvi, etc. Des d’aquesta perspectiva pretens que les bifurcacions sols puguin aparèixer en el primer estadi. Jo em declino cap a més nivells diferents. Però m’imagino que això és més personal. S’estableix una relació entre els esbossos i tu. Esbossos que deixes fluir que contribuiran a les teves representacions deixant lloc a l’atzar.
Sense límits, sense normes ni guies. D’acord amb allò que presentes a la PAC 4.1, m’imagino que partim del concepte principal de les figures animals geomètriques. La llavor principal va en relació amb la percepció, de la força que atorgues a cada material a l’animal que està representat. Em fa la impressió que el context és molt interessat perquè es basa en el coneixement d’una cosa per mitjà de les impressions que comuniquen als sentits. Aquí pots aplicar les imatges en percepció gestalt que poden ajudar al teu projecte i et poden donar molt de si. Em fas pensar en la percepció com a tendència a l’ordre mental. Gestalt, afirma que: “la percepció determina l’entrada d’informació i, en segon lloc, garanteix que la informació retornada a l’ambient permet la formació d’abstraccions.” No sé si vaig errat, però aquesta és la sensació de joc que em transmeten les teves figures geomètriques. És possible que més que no pas la percepció vulguis donar més èmfasi al valor de materials diferents que fas servir per a cada animal. Quan afirmes que des d’un mateix patró de representació els materials poden influir en la forma de veure més enllà de la figura representada ho veig amb la imatge d’animal feta amb ferro que aporta una sensació curiosa de rigidesa, no és la mateixa que una de paper feta d’un color càlid. En tot cas és interessant aquest joc en la representació d’aquests éssers animals, sigui des de la percepció o la sensació que transmeten segons el material pel que fa a la seva forma i textura visual. - Cristina Serrainat Brull says:
Hola, Isabel.
Per començar felicitar-te pel teu projecte. Es pot apreciar un munt d’hores dedicades a la investigació, l’experimentació i finalment a la realització i materialització per obtenir els resultats que estàs obtenint.
Trobo molt interessant el joc que vols fer a través de la pregunta; “Pot un material donar més o menys vida a l’objecte representat?”. A través d’aquesta ens mostres com cada animal i cada material amb la seva simbologia poden crear vincles nous per, d’aquesta manera, crear simbologies noves amb significats diferents dels estipulats fins el dia d’avui.
Felicitar-te per la teva destresa i la teva forma de ser curosa, m’ha impactat molt l’elefant de fusta, les textures d’aquesta, les profunditats aconseguides i els acabats, com la trompa. Tots ells els trobo magnífics, no deixes cap detall obert.
Es veu com impliques i introdueixes els teus referents en el teu projecte, sobretot la Maru Quiñonero. La veig molt present en el moment en què presentes els esbossos d’extracció dels elefants, però alhora els hi dones un caire fresc i diferent quan t’adones que els hi falta alguna cosa i lligues aquestes a través del color i altres extraccions fotogràfiques que fan de nexe entre unes i les altres. Estic meravellada en veure aquest procés de creació i modificació. Gràcies per compartir-lo.
Tanmateix, la manera que tens en treballar el color la trobo molt encertada. És cert, i tal com ho cultiva Maru Quiñonero, a través de la seva sinestèsia, el color pot transmetre emocions. L’elefant que has fet d’acrílic sobre paper amb tonalitats fredes, em transmet unes sensacions completament diferents amb l’elefant que has construït a través de la fusta. Felicitar-te, perquè un dels teus objectius que plantejaves al principi a través de la pregunta de si “un material podria donar més o menys vida a un animal representat?”, crec que més que vida, ens fas adonar que poden representar i transportar-nos a moments diferents i a emocions diferents.
És bonic com es pot veure que en les teves creacions una cosa dur a la següent, d’una manera molt orgànica i natural, donant-li un aire molt característic i fresc al mateix temps al teu projecte.
Si em permets, tot això m’ha fet pensar en què podries experimentar amb matèria que es transforma al llarg de l’exposició, com per exemple flors o altra matèria orgànica. El fet que es modifiqui segons les condicions a les quals es troba exposada pot donar un punt reivindicatiu i reflexiu. Alhora també pot ser interessant per la importància que l’hi dones a no posar-te límits, cosa que m’agradaria felicitar-te, ja que és de ser valenta.
Moltes gràcies per compartir en el procés en què estàs i amb ganes de continuar veient com evoluciona aquest projecte.
- Emma Gauchia Torres says:
Hola Isabel, ha estat tot un plaer recórrer el camí que has fet fins ara, un camí ple de transformacions que reflecteix els pensaments, idees i decisions que has anat prenent i t’han portat al punt actual. I és que el teu projecte inicia amb l’art com a eina reivindicativa, sent aquesta la teva llavor. Un art que te present l’esperit per a aconseguir un canvi, una evolució.
La metodologia a partir de la qual proposes treballar que s’inspira i combina les formes de treballar de Maru Quiñonero i Lin Calle em sembla molt curiosa i enriquidora. Has triat dos artistes amb metodologies pràcticament oposades però que tenen en comú la seva sensibilitat i delicadesa:
Una flueix a partir d’un concepte i incorpora l’atzar en la seva obra i l’altra planifica tot al detall, amb una pràctica constant que la duu a dibuixos elaborats i cuidats. Crec que aquesta metodologia mixta es deixa entreveure en el teu projecte que, a pesar que comentaves que la imprevisibilitat et repel·leix per por a deixar part de control a l’atzar, presenta un diàleg entre el joc i els materials que tan sols podries haver aconseguit experimentant i acceptant l’atzar, l’assaig i l’error.
D’altra banda, també denota una recerca d’informació entorn els materials amb els quals treballes, metodologia que s’apropa més a la de Maru Quiñonero. Estic totalment d’acord en què la major eina, com exposaves en l’apartat de documentació, per a créixer i millorar és la pràctica, la perseverança i les inquietuds.
Com a proposta de millora, he trobat a faltar la interacció de materials entre ells sense cap tipus de norma o guia, per a crear animals compostos de dos o tres materials diversos, animals que combinessin diferents llenguatges, per a veure què és allò que expressen quan interaccionen aquests materials. Crec que això et permetria explorar i jugar, deixar més el control per a donar pas a que els materials parlin per si sols, perquè la importància de jugar, de treballar amb materials que puguis voltejar, arrugar, girar per tal de fer i desfer, ens permet avançar i crear.
Així com també he trobat a faltar el fet d’anar anotant els sentiments i allò que captes a mesura que vas fent la teva obra per tal d’incorporar-los. Em va cridar molt l’atenció quan ho vaig llegir i em sembla preciós. Els textos també són una bona eina per a formar equip amb les teves peces i, qualsevol pensament, idea, reflexió, sentiment, intenció, descobriment que hagis pogut extreure a priori, durant o a posteriori del projecte, penso que pot sumar. Tal i com t’he comentat per correu, crec que també podria ser útil investigar sobre autors o altres artistes que treballin o parlin de la materialitat i el seu poder expressiu, per tal d’incorporar textos o rescatar quelcom que et pugui resultar d’interès i t’ajudi en la teva obra.
Els materials tenen les seves pròpies característiques i particularitats i, per tant, els seus beneficis i limitacions a l’hora d’utilitzar-los i comunicar. Els materials parlen, tenen història i són un agent actiu amb un gran impacte i influència expressiva i emocional en l’espectador.
Per aquest motiu, després del llarg recorregut que has fet fins a la proposta que has presentat en la darrera pràctica, m’agradaria felicitar-te perquè, el teu projecte denota una gran sensibilitat i delicadesa. Com finalment, has acabat dirigint-te a una obra que es preocupa i s’ocupa de la percepció, de veure allò que tenim davant de diverses formes, des de diverses perspectives gràcies a diferents materials.
Crec que repetir un mateix patró de representació és una magnífica idea que permet demostrar més clara i nítidament la intenció i objectiu del teu projecte de la influència en la forma de veure i sentir més enllà de la figura representada a través del material.
Per això i com a suggeriment, jo et recomanaria enfocar-te en un únic animal (personalment, l’elefant és el que més em crida l’atenció, crec que és un animal poderós amb molta màgia i espiritualitat, però tria el que a tu t’agradi més i et motivi per a continuar treballant amb ell) Limitar el treball a un únic animal potser et permetria explorar amb més materials i descobrir coses noves d’ells.
Per cert, a mesura que anava escrivint el teu comentari, m’ha vingut al cap que potser podries treballar en alguna peça amb materials reciclats, aquests parlen de responsabilitat, de canvi, transformació, sostenibilitat, empatia amb la natura, consciència… I he recordat l’ inici del teu projecte, on parties d’un art reivindicatiu, de canvi, evolució i esperit. He pensat que tenia relació amb aquest art que esmentaves i t’ho deixo escrit per si et resulta d’utilitat!
De nou, enhorabona i ànims per a continuar treballant!
- Antonio Vila Suarez says:
Hola a totes: seguint amb el debat, crec que el teu projecte va més enllà del sentit de la vista. Certes textures m’inciten a fer ús del sentit del tacte. En aquest sentit, em crida molt l’atenció la sinestèsia, amb el benentès que es refereix a l’atribució d’una sensació a un sentit que no li correspon. Trobo apassionant l’habilitat de percebre correspondències entre tons de colors que poden ser tons de sons i d’intensitats de sabors. De manera que coincideixo absolutament amb què: un material podria donar més o menys vida a un animal representat. A partir d’aquí és evident que a través dels sentits puguem submergir-nos a diferents experiències, emocions o situacions.
Per altra banda, em crida l’atenció la rellevància que té per tot artista la metodologia com a eina per arribar a un resultat partint d’uns objectius (generals/específics). A través d’aquest diàleg entre obra i artista veig possible la sinestèsia en major o menor mesura. Tenint en consideració a aquelles persones sinestèsiques que poden sentir un sabor dolç quan toquen una superfície suau o aquelles que associen colors a la música, números i lletres. Sense anar un exemple el tenim amb Kandinski, que barrejava o confonia els sentits (veia colors en escoltar música).
També trobo molt interessants dues frases a les quals et refereixes a l’apartat de planificació del camí del lliurament tercer:
“Fluir és una manera de transitar el seu camí.”
“Hi ha projectes que no es vol ser tan metòdic, i es prefereix posar èmfasi en el treball amb materials o en altres desenvolupaments de formes en les quals l’atzar intervé com una metodologia pròpia”.
Pel que fa a la metodologia artística, que ens poden ser molt favorables perquè no deixen de ser generadores d’idees en un procés inicial i que ens poden aportar idees preconcebudes per a nous projectes. I contrasten amb la meva metodologia que es decanta més aviat per la meva manera de concebre projectes més aviat viscerals. Salutacions cordials meves. - Maria Montserrat Gambús says:
Hola Isabel,
El teu treball em sembla primer de tot divertit i juganer Jo com a il·lustradora em veig cada cop més lluitant en contra el realisme ja que parteixo d’una educació artística del dibuix molt realista. El fet de desdibuixar forma part del meu treball diari, el aprendre a desaprendre i com a partir d’aquest desdibuix s’aconsegueix l’expressió de les coses, com tu dius l’expressió d’aquests animals.
Pel que fa el joc, que a mi em mou molt i em lliga amb l’altre feina que m’acompanya el dia a dia, que és l’educació veig en el teu treball un gaudir de jugar. Un joc de descobrir, de manipular amb els materials i amb les formes.
M’ha vingut al cap de seguida l’il·lustrador Puño. És un gran artista i comunicador i ha fet conferències de les que m’he inspirat molt pels meus tallers. T’adjunto un link de la conferència que més em significa, segurament ja deus estar-ne al corrent.
https://www.youtube.com/watch?v=CCuVIUrjsss
Personalment els registres gràfics digitals son els que més m’han agradat però compartir-los amb els procés manual com a registre per aconseguir les formes ho trobo també molt interessant.
Un de les idees que em desperta el teu treball és parlar de la vida i la mort i com donar vida a una peça morta, estàtica. No sé si et pot servir per avançar!
Maria M Gambús
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Per a fer la documentació del meu projecte primer he fet esbossos a la tauleta. He fet diferents proves amb diferents estils.…
Per a fer la documentació del meu projecte primer he fet esbossos a la tauleta. He fet diferents proves…
Per a fer la documentació del meu projecte primer he fet esbossos a la tauleta. He fet diferents proves amb diferents estils. La meva idea és anar provant, barrejant tècniques i materials. Quan tingui bastants esbossos en faré una tria i a partir d’aquests hi treballaré.
He dibuixat d’altres animals, però encara estic amb un estadi molt incipient amb cadascú d’ells. Ho podeu veure en l’última imatge. Per altra banda, amb l’animal que més he treballat amb estat l’elefant. He fet diferents proves i el que més m’ha agradat que d’una prova en sortien idees per fer-ne una altra. Ha estat molt encoratjador anar fent i deixar que les idees apareguessin.
ELEFANT
CARGOL
RINOCERONT
MÀSCARA – GOS
ALTRES ANIMALS
Debat0el PAC3_Documentació del meu procés
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
PAC 3: Camí - Metodologia …
Debat0el PAC3_Planifica el camí
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Paula Fraile https://www.rtve.es/play/videos/desatados/episodio-193-paula-fraile/6118882/ Paula Fraile és una artista manxega que es reflecteix en totes les seves pintures. S’autoconsidera paisatgista, per la seva…
Paula Fraile https://www.rtve.es/play/videos/desatados/episodio-193-paula-fraile/6118882/ Paula Fraile és una artista manxega que es reflecteix en totes les seves pintures. S’autoconsidera paisatgista,…
Paula Fraile
https://www.rtve.es/play/videos/desatados/episodio-193-paula-fraile/6118882/
Paula Fraile és una artista manxega que es reflecteix en totes les seves pintures. S’autoconsidera paisatgista, per la seva relació amb el paisatge, explica que no pot parlar d’abstracció o figuració.
La metodologia que segueix l’artista a l’inici del projecte és el collage. Combina fotografies mitjançant el collage per a fer diferents combinacions i composicions, i a partir d’aquí tria les més interessants i es posa a pintar tenint com a guia aquest collage. Des d’aquest punt, la mateixa artista diu que se li apareix un nou camí i comença a pintar.
Aquesta pintura pot ser diversa. Pot acabar en exposicions o en edificis gegants. No hi ha límits per a les seves pintures. El seu art és expansiu i està en constant moviment. És improvisació, és a dir, el seu camí pateix bifurcacions. En aquest cas, aquest canvis i modificacions del camí es produeixen en funció dels seus sentiments i en la seva persona: “Todo de mi se refleja en la pintura, se mueve conmigo, es mi reflejo“.
A l’inici, quan realitza la tècnica del collage, sí que hi participa l’atzar i l’assaig i l’error. Més endavant quan fa la tria definitiva per començar a pintar és més metòdica tot i que es deixa dur per les seves emocions i sentiments, seguir-les també ho consideraria seguir una pauta en les seves creacions.
És disciplinada en la seva feina, però sempre deixa espai per als canvis, perquè aquests canvis formen part de la seva vida. Es trobaria a cavall de l’atzar, influenciada pel món exterior, i el seguiment d’un patró establert.
Robin Rhodes
https://art21.org/watch/art-in-the-twenty-first-century/s9/robin-rhode-in-johannesburg-segment/
Robin Rhodes és un artista Sud-àfrica que realitza dibuixos, fotografies (stop motion) i escultures. Està molt compromès amb la cultura urbana, la desigualtat socioeconòmica. Tracta aquests temes a través de l’humor i la sàtira.
“El arte tiene que hablar y comunicar la cultura, que es un reflejo de un tiempo y un espacio en la historia. El arte actúa como una voz para las preocupaciones, opiniones y creencias de nuestro tiempo“.
Llegeix i es documenta sobre d’altres artistes. Experimenta al seu taller per a posteriorment preparar la seva pintura/performance. Molts dels seus projectes es basen a dibuixar en una paret i interaccionar amb aquests dibuixos. Ho enregistra mitjançant l’stop motion.
Podem veure com és molt ordenat i estricte quan està duent a terme un projecte. Té planificat tot el muntatge a la perfecció.
La posada en escena del seu projecte segueix un camí lineal. Es troba en projectes, com per exemple, el de Johannesburg on no hi ha lloc per a les bifurcacions. No hi ha espai per a l’assaig i l’error i l’atzar. Ho porta tot pensat i decidit. És una performance perfectament guiada.
En canvi, quan està al seu taller, experimentant i creant, aquí podem descobrir que el seu camí sí que té bifurcacions. I aquí, sí que apareix l’assaig i l’error, i l’atzar. Són totes aquestes proves i experiments el que el duran a trobar la llavor del seu projecte.
En les seves obres realitza interaccions físiques amb el dibuix. Per a ell, el dibuix és la base artística de les seves experiències en diferents contextos.
Un dels seus objectius és crear estratègies visuals bàsiques per a posar en el punt de mira diferents situacions de vulnerabilitat
Maru Quiñonero
https://www.rtve.es/play/videos/desatados/desatados-maru-quinonero/6483188/
Maru Quiñonero és una artista murciana que treballa amb paper i llapis. Té una alteració anomenada sinestèsia, és a dir, veu colors quan escolta certes paraules. I aquest fet, li fa tenir una relació molt especial amb els colors.
És una artista molt metòdica. Sempre utilitza paper i llapis, de fet, les seves obres són fetes amb aquests materials. Els seus projectes passen per diferents fases. Parteixen de la pràctica i la repetició a partir de la calma i la tranquil·litat. Continuen amb la realització del dibuix, però durant aquest camí l’artista fa un treball paral·lel d’escriptura molt personal.
L’artista relata els diferents processos que està experimentant: “Porque no todo se puede explicar con la pintura y el gesto“. Escriure l’ajuda a ordenar idees i emocions. Però aquests escrits segueixen un camí paral·lel al dibuix, ja que parlen de color, de composició, de les parts més tècniques, recull fins i tot les seves emocions en els diferents processos del projecte.
Realitza un treball de documentació que l’acompanya durant tot el procés, i que posteriorment li serveix de guia. Alhora que dibuixa, recull paraules i idees soltes i els hi dona un sentit conjunt el forma de text.
En la meva opinió, el seu passat en el món del màrqueting fa que sigui una artista molt disciplinada i que deixa poques coses a l’atzar, no deixa gaire espai a la improvisació. Acostuma a seguir un camí bastant lineal, ho podem veure en la majoria de les seves obres.
La seva relació amb el color és molt emocional, i això és el que vol transmetre amb els seus dibuixos abstractes, junt amb la tranquil·litat i la serenitat.
Núria Güell
És una artista visual catalana. Els seus projectes artistics són de carácter polític i socials. La seva pràctica artística és amb ella mateixa i la seva vida com a mitjà artístic. Amb un nivell de compromís màxim. Treballa amb la realitat no amb la representació.
Alguns la consideren, artista investigadora. Els seus projectes reivindicatius la fan investigar i endinsar-se en diferents mons que la porten a viure moltes situacions.
La seva metodologia comença amb el plantejament del projecte, d’una idea molt concreta. El projecte, la llavor, parteix de situacions, idees, conflictes o contextos que la preocupen a nivell personal, sobretot a nivell social i polític. Aquest fet provoca que s’avoqui al màxim en tots els seus projectes artístics.
Posteriorment, quan la llavor està clara, duu a terme una investigació exhaustiva de tot el que envolta el seu projecte. Una part del procés de recerca consisteix en treballar amb altres persones que formen part del projecte d’una forma o una altra. Treballar amb altres éssers implica risc i responsabilitat que assumeix des de l’inici fins al final.
El contacte amb més gent implicada, provoca que el projecte vagi canviant, es deformi i s’hagi d’anar adaptant a les modificacions que es van produint. Això vol dir que el seu camí té moltes bifurcacions. Segueix diferents camins i en totes direccions.
La seva feina no es basa en l’assaig i l’error, però s’hi pot trobar involuntariament. Al no tenir el 100% del control de totes les situacions i moments que envolten el projecte és fàcil que apareguin dinàmiques de modificació en funció dels resultats, els entrebancs, etc.
Debat3el PAC3_Visionat de vídeos
- Catalina Alou Font says:
Gràcies, Isabel, per fer-me conèixer l’obra de Maru Quiñonero. M’ha semblat una meravella!
- Isabel Costa Ferrando says:
Hola, Catalina,
Jo tampoc la coneixia, també m’ha fascinat. La seva tranquil·litat i la seva forma de parlar m’ha recordat a la Lin Calle, artista que em va enamorar quan la vaig descobrir a la primera activitat no avaluable de l’assignatura. De fet, volia parlar d’ella en aquest exercici però vaig veure que tu ja ho havies fet i vaig decidir fer-ne un altre! :)
Aprofito per felicitar-te i agraïr-te tot el que comparteixes, trobo que fas una feina brillant!
Salut!
- Catalina Alou Font says:
Ostres, moltes gràcies pel teu comentari! M’ajuda a seguir endavant, perquè hi ha moments que em quedo bloquejada i plena de dubtes! Compartim camí i sensibilitat… Bona setmana! Catalina.
-
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
La meva llavor i un dels seus significats principals, la reivindicació, interacciona de forma clara amb els referents i el context. Al…
La meva llavor i un dels seus significats principals, la reivindicació, interacciona de forma clara amb els referents i…
La meva llavor i un dels seus significats principals, la reivindicació, interacciona de forma clara amb els referents i el context. Al mateix nivell hi trobem dos termes importants, l’art i l’esperit. Aquests conceptes fan de conductors per a poder relacionar-los tots, però són igual de rellevants.
Reivindicar, és l’acció principal que està estretament lligada amb els referents, el context, l’art i l’esperit. De les mateixes interaccions d’aquests conceptes sorgeixen: l’evolució, la lluita, el canvi i la idea. Els vull considerar com a conceptes d’unió.
Tota la constel·lació està interrelacionada, per aquest motiu no hi ha línies contínues que impedeixin la connexió. Cada paraula escrita es pot relacionar amb qualsevol altra a través dels conceptes principals, que són els referents, el context, l’art i l’esperit.
He triat fer aquest tipus de constel·lació per poder moure’m al seu voltant, sense que el limiti la direcció del paper. D’aquesta forma podem mirar la meva llavor envoltada dels conceptes de forma global.
Debat0el Constel·lacions_PAC2
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
PAC 2: Símbol - Context cultural i referències …
Publicat per
Publicat per
La meva llavor encara no està del tot definida. Després de la primera activitat i després de les aportacions del professor he…
La meva llavor encara no està del tot definida. Després de la primera activitat i després de les aportacions…
La meva llavor encara no està del tot definida. Després de la primera activitat i després de les aportacions del professor he anat redreçant els meus pensaments i aquest van prenent una direcció força estable.
El que tinc clar, de moment, és prendre l’art com a eina reivindicativa. Una força per crear un moviment. Per a mostrar-lo he triat referents que mouen i fan remoure. Artistes que no deixen indiferents.
PERFORMANCE
Artista contemporani madrileny que utilitza la performance i la fotografia com a mitjà artístic.
Artista visual catalana que fa projectes artístics reivindicant situacions socials, polítiques i econòmiques.
Artista sèrbia coneguda per les seves obres de performance durant els seus trenta anys de carrera professional
Artista visual estatunidenc-cubà que feia performance minimalista compromeses amb l’activisme cultural i l’educació comunitària.
Artista anglès que parla de racisme, consumisme i política a través de l’humor i sarcasme
FOTOGRAFIA
Artista visual turc que ens mostra els conflictes a través de contrastos fotogràfics molt durs.
REVISTES I VINYETES
Revista d’humor satíric que fa una crítica polémica de la realitat política, social i cultural actual.
Andrés Rábago García (El roto)
Artista madrileny, dibuixant satíric i historietista, considerat un dels humoristes gràfics espanyols més importants.
Artista madrileny que fa més de quinze anys que ens mostra la realitat a través de la poesia visual, la crítica satírica i l’humor conceptual.
Flavia Álvarez-Pedrosa Pruvost (Flavita Banana)
Artista asturiana que mostra la realitat amb humor a través de la il·lustració.
ORGANITZACIONS
“Som una organització no governamental i sense ànim de lucre amb una missió principal: protegir al mar a aquelles persones que intenten arribar a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa; i també informar i formar a terra per aconseguir que les persones que migren puguin prendre les seves decisions amb total llibertat i coneixement.”
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Enhorabona, Maria Montserrat! Em sembla una proposta genial i molt interessant!
Jo també som profe de secundària i m’ha encantat la teva proposta. A nivell personal, he fet una recerca semblant, a través del concepte de “rastres”. Però no havia pensat en convertir-la per poder-la transferir com tu has fet.
Les reflexions dels nins i nines són genials! Gràcies per la inspiració!
Catalina.
Mil gràcies per comentar-me!!!! La veritat és que ha sigut molt enrriquidor fer-ho amb els joves i estic ben satisfeta!!! :)))))